Back مجلس حقوق الإنسان التابع للأمم المتحدة Arabic Conseyu de Derechos Humanos de les Naciones Xuníes AST BMT İnsan Hüquqları Şurası Azerbaijani Савет па правах чалавека ААН Byelorussian Съвет на ООН по правата на човека Bulgarian Vijeće Ujedinjenih nacija za ljudska prava BS ئەنجومەنی مافی مرۆڤی نەتەوە یەکگرتووەکان CKB Rada pro lidská práva Czech Cyngor Hawliau Dynol y Cenhedloedd Unedig Welsh FN's menneskerettighedsråd Danish
(en) United Nations Human Rights Council  | |
 | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | consell organització establerta per les Nacions Unides |
| Indústria | drets humans |
| Camp de treball | drets civils i polítics i Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics |
| Història | |
| Creació | 15 març 2006 |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Gerent/director | Václav Bálek (2023–2023) |
| Filial | |
| Format per | |
| Part de | sistema de les Nacions Unides Assemblea General de les Nacions Unides |
| Lloc web | ohchr.org… |
    | |
El Consell de Drets Humans de les Nacions Unides és un organisme de les Nacions Unides creat el 15 de març de 2006 en votació de l'Assemblea General amb els vots en contra dels Estats Units, Israel, Palau i les Illes Marshall, i les abstencions de Belarús, Iran i Veneçuela.
L'organisme substitueix a la Comissió de Drets Humans, ja que aquest molt sovint va ser criticat per incloure membres que ni tan sols podia defensar els seus propis pobles contra violacions dels drets humans dels seus propis governs.
Els membres de l'ONU estaven d'acord de donar prioritat als candidats per al Consell a països que promouen el respecte per als Drets Humans. També ha estat l'ambició de la Unió Europea.[1] La realitat dona una imatge completament diferent. Alguns dels membres del Consell són Xina, Rússia, Cuba, Líbia i Aràbia Saudita, països que eren considerats com entre els països més repressius que existeixen segons Freedom House. També eren considerats com a autocràcies per Transparency International, The Economist Intelligence Unit i el seu Índex de democràcia i el projecte per la Democràcia, un consell d'investigadors amb aquest propòsit, l'institut Polity IV.[2]
En 2010 el Consell va decidir que assassinats motivats pel motiu que la víctima era homosexual, no seran compresos dins de la responsabilitat del Consell.[3]
- ↑ http://www.manskligarattigheter.gov.se/extra/pod/?action=pod_show&id=46&module_instance=9 Arxivat 2011-03-01 a Wayback Machine.
- ↑ http://www.systemicpeace.org/polity/polity4.htm
- ↑ http://www.youtube.com/watch?v=i8iS5DL5LVg (1:42 La Ràdio estatal Sueca)